Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Principis d'actuació

Qualsevol actuació en l'àmbit de les accions relacionades amb les persones amb discapacitat ha de contemplar els següents temes clau que permetin arribar, en totes les intervencions que es portin a terme, a allò que tota persona desitja i anhela, que és assolir la seva Autonomia Personal i participació efectiva en societat.

Aquest concepte d'autonomia personal ens ha de portar a entendre la discapacitat com a diversitat, tant per la persona implicada com pel seu entorn. Cal veure a la persona en tota la seva dimensió, en les seves potencialitats i no només en les seves carències. Això també comporta un canvi de rol de les persones amb discapacitat que han d'assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i no conformar-se en ser beneficiàries de les decisions que prenen altres, és a dir, lluitar per assolir el grau de ciutadans i ciutadanes amb plenitud de drets i deures.

El principis rectors han de ser: La Normalització i la Inclusió. L'atenció a les persones amb discapacitat s'ha de fer des d'una perspectiva normalitzadora. Cal que siguin atesos amb els recursos i serveis dirigits a la totalitat de la ciutadania. Les accions específiques adreçades al col·lectiu han de promoure l'accés a la normalització i contemplar els serveis especialitzats quan això no sigui possible.

El aquest sentit, el fenomen de la inclusió o desenvolupament inclusiu és el que involucra a totes les persones, especialment els que estan marginats, amb freqüència discriminats, per tal d'assegurar la seva participació igualitària, efectiva i significativa en processos i activitats ordinàries de desenvolupament personal o social i que, per tant, es puguin beneficiar dels avenços que aconsegueix la seva comunitat de referència. Afecta tots els àmbits de la vida; l'espai econòmic i laboral (subsistència), l'espai de ciutadania i participació política (exercir la capacitat de dret i de fet) i l'espai social i comunitari (familiar, educatiu, sanitari, social, cultural i d'oci).

L'enfoc social és inherent a la inclusió ja que emfatitza la influència en els problemes específics de les persones amb discapacitat en les barreres i obstacles que la societat els hi posa (socials, d'actitud i ambientals), de manera que, correspon a la mateixa subsanar aquests problemes o inconvenients i superar l'abordatge d'ajustar l'individu a l'entorn fent que l'entorn es comprometi. 
 

Així doncs, s'entén com a temes clau:

  • La inclusió: s'entén quan la totalitat del sistema s'adapta a la diversitat humana mitjançant la consideració de tota la ciutadania com a membres iguals, partint de l'establiment de mesures efectives de suport individual, quan és necessari, i promou l'autonomia personal i una vida independent en ambients que maximitzin el desenvolupament social. No és un valor sinó un exercici.
     
  • Concepte de diversitat: com a reconeixement de les diferències de l'altre. Conviure amb la diferència i viure-la com a riquesa. La diversitat es fonamenta en el dret a tenir una vida digna i el dret a decidir per un mateix el seu projecte de vida.
     
  • Concepte d’igualtat: basat en la igualtat d'oportunitats, de possibilitats i de condicions, acceptant que el punt de partida de cada persona és diferent. Cal acabar amb el mite que les persones amb discapacitat són una càrrega i solucionar els possibles desavantatges en la situació de sortida per situar-les en posició de poder accedir a les mateixes oportunitats i sistema de protecció de drets.
     
  • Concepte d’autonomia personal: basat en el “poder decidir” de la persona i de desenvolupar-se en tot el seu potencial. És un valor central en la societat contemporània en el qual s'ha de sustentar el dret de les persones a la seva autodeterminació.
     
  • Principi de participació: cal avançar cap a nous paradigmes en l'atenció a les persones amb discapacitat, en la creació de nous models d'atenció en els quals siguin els mateixos usuaris els que puguin decidir el que necessiten. Cal treballar “amb” les persones amb discapacitat i no “per a” les persones amb discapacitat, i sempre des de la perspectiva de les seves capacitats.
     
  • Vida independent: amb els mateixos nivells de responsabilitat que la resta de ciutadans i ciutadanes, sense vetar la possibilitar d'assumir riscos. Però per poder assumir el propi projecte de vida de forma autònoma, les persones amb discapacitat han de disposar d'aquells ajuts humans i tècnics que els permetin dur a terme una vida independent.